El dissabte 7 de maig em trobava al camp amb la meva família i tota la família de la meva madrina, a qui no veia feia molts anys. Tots plegats erem vint persones dinant.
Quan van arribar les 18:00 vaig anar a buscar la Fatou i la Fanta i les vaig dur al camp amb nosaltres. Al principi tenien molta vergonya amb la gent nova però els vaig dir que no es preocupessin que jo tampoc els coneixia gaire i que eren bona gent. Així, ens vam posar a jugar tots a futbol, després vam anar a veure tota la colla de gats que pululen lliures per allà, més tard vam anar a recollir els ous que havien post les gallines que tenim...
Més tard, em van demanar si tenia música per ballar i, com que no tenia ni el portàtil ni Internet allà a mig del camp, vam haver de remenar entre els CD's dels cotxes dels assistents al dinar: a veure si hi havia alguna cançó mínimament ballable.
Entre tota la música que vam remenar vam trobar un CD de la orquestra Marina (que fan música de ball) i, dins aquest, una cançó de mambo. Al principi vam començar a inventar un ball nosaltres tres. Més tard s'hi van afegir dues noies una mica més grans que elles. Més tard, també van començar a ballar el meu germanet i dos altres nois. Quan tots els nens vam estar ballant junts -seguint el ball que havíem fet les tres-, els pares es van anar reunint al voltant nostre a mirar. Alguna mare havia començat a moure's acompanyada per la música quan la Fanta em va dir: "Que ballin tots!" I els vaig convidar a ballar i van ballar el nostre ball i vam acabar la cançó fent una cadena de braços de tots amb tots i la conga; tot al ritme d'una cançó que ningú coneixia i sonava des d'un cotxe amb les portes obertes. Crec que aquestes dues són màgiques... no sé com van poder crear tanta felicitat del no res i sense res.
Al final, quan tots els convidats van tornar cap a les seves respectives ciutats, vam marxar amb la Fatou, la Fanta i el Xavier (el meu germanet) a casa el meu pare; encara teníem ganes de ballar, i allà hi ha un joc de la Wee que és de ballar. Quan vam arribar vam trobar-nos amb la Marina, la Candela (les meves germanes) i la Carla (la meva cosina, també de l'edat de la Candela i en Xavier). Tots plegats vam organitzar una competició de ball que va durar fins les 21:30 de la nit. Va guanyar la Candela però tots ho van fer molt bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada