El diumenge 1 de maig, dia de la mare, vam quedar amb la Fatou i la Fanta al Mercadona que hi ha situat entre casa seva i casa meva. Tot i que semblava que la Fatou s'havia perdut, al final la vam trobar i vam tenir temps d'agafar al moment l'autobus que ens havia de dur fins a Lloret. La prova d'aquest cap de setmana era trobar un regal per a les nostres mares. Per aquesta raó vam anar a Lloret: és l'únic lloc on en un dia festiu com és el dia del treballador i el dia de la mare, a més de diumenge, podríem trobar botigues obertes.
Així, vam voltar i voltar i voltar, fins que les nenes van decidir que en comptes de braçalets i collars li compraríen unes xancletes a cadascuna de les seves mares. Malgrat sortir de la tenda satisfetes amb el nostre paquet acabat d'embolicar, vam veure una altra botiga de tot a 2€ i hi havia tantes coses i tan maques per tan poc preu que vam sortir d'allà ben engalanades amb ulleres gegants, bolsos de colors cridaners i, fins i tot, una colònia (d'imitació, és clar). El cas és que estaven totalment eufòriques i coquetes de tants complements; no van dubtar a llençar-se a una sessió fotogràfica en mig la gentada.
Més tard, quan tornavem cap a Blanes, vam rebre una trucada del meu germanet dient-nos que volia veure la Fatou i la Fanta, que ja feia molt que no les veia. Així, vam decidir que aniríem tots quatre a sopar al Burger King (que segons el meu germanet té millors gronxadors que el MacDonalds; i així tampoc em desmontava la recompensa final de les proves). Vam trucar als pares de les respectives nenes preguntant-los si els semblava bé la idea: no van tenir cap problema de deixar que les nenes arribessin sobre les 22:00.
El sopar al Burger King va ser el punt culminant d'un dia genial. Després de sopar nugguets, patates fregides, el refresc i un gelat; van jugar tots plegats (i amb altres nens que hi havia per allà als quals van preguntar si es volien afegir al joc) a la zona dels gronxadors.
Durant el sopar va passar, també, una cosa molt maca. Amb el menú infantil, cada nen rep una joguina de regal. El meu germanet els va dir que podien canviar-la si no els feia el pes; i en principi, com que tampoc sabien com serien les altres joguines, les nenes van preferir no fer-ho. Així, vaig demanar a la Fatou si em deixava obrir la seva joguina per veure-la (trencant el plàstic protector). La joguina que els havia tocat no estava malament, però el meu germà no en va quedar convençut i va anar amb la Fanta a canviar les seves (la de la Fatou no es podia canviar perquè ja tenia trencat el plàstic protector). Quan van tornar i van obrir les noves joguines va resultar que eren la canya, i ells dos van començar a jugar ben animats. La Fatou, però, va quedar una mica trista amb la seva joguina i, malgrat que en Xavier i la Fanta volien compartir i deixar-li la seva, ella no animava la cara. Així, el meu germà li va dir a la Fatou que no es preocupés, que ell li conseguiria una. Jo li vaig dir que no li donarien que ni ho intentés... però no em va fer cas: deia que la seva cara de pena era infalible. I passada una estona d'anar al taulell, va tornar corrents i va treure de sota el jersei una joguina nova per la Fatou. I tots tres van jugar junts llavors, i em vaig quedar astorada del que havia fet per ella, i em vaig adonar que n'estava molt orgullós. I em va agradar moltíssim que hagués estat orgullós d'haver fet una cosa bona i per a una altra persona.
Així, vam voltar i voltar i voltar, fins que les nenes van decidir que en comptes de braçalets i collars li compraríen unes xancletes a cadascuna de les seves mares. Malgrat sortir de la tenda satisfetes amb el nostre paquet acabat d'embolicar, vam veure una altra botiga de tot a 2€ i hi havia tantes coses i tan maques per tan poc preu que vam sortir d'allà ben engalanades amb ulleres gegants, bolsos de colors cridaners i, fins i tot, una colònia (d'imitació, és clar). El cas és que estaven totalment eufòriques i coquetes de tants complements; no van dubtar a llençar-se a una sessió fotogràfica en mig la gentada.
Més tard, quan tornavem cap a Blanes, vam rebre una trucada del meu germanet dient-nos que volia veure la Fatou i la Fanta, que ja feia molt que no les veia. Així, vam decidir que aniríem tots quatre a sopar al Burger King (que segons el meu germanet té millors gronxadors que el MacDonalds; i així tampoc em desmontava la recompensa final de les proves). Vam trucar als pares de les respectives nenes preguntant-los si els semblava bé la idea: no van tenir cap problema de deixar que les nenes arribessin sobre les 22:00.
El sopar al Burger King va ser el punt culminant d'un dia genial. Després de sopar nugguets, patates fregides, el refresc i un gelat; van jugar tots plegats (i amb altres nens que hi havia per allà als quals van preguntar si es volien afegir al joc) a la zona dels gronxadors.
Durant el sopar va passar, també, una cosa molt maca. Amb el menú infantil, cada nen rep una joguina de regal. El meu germanet els va dir que podien canviar-la si no els feia el pes; i en principi, com que tampoc sabien com serien les altres joguines, les nenes van preferir no fer-ho. Així, vaig demanar a la Fatou si em deixava obrir la seva joguina per veure-la (trencant el plàstic protector). La joguina que els havia tocat no estava malament, però el meu germà no en va quedar convençut i va anar amb la Fanta a canviar les seves (la de la Fatou no es podia canviar perquè ja tenia trencat el plàstic protector). Quan van tornar i van obrir les noves joguines va resultar que eren la canya, i ells dos van començar a jugar ben animats. La Fatou, però, va quedar una mica trista amb la seva joguina i, malgrat que en Xavier i la Fanta volien compartir i deixar-li la seva, ella no animava la cara. Així, el meu germà li va dir a la Fatou que no es preocupés, que ell li conseguiria una. Jo li vaig dir que no li donarien que ni ho intentés... però no em va fer cas: deia que la seva cara de pena era infalible. I passada una estona d'anar al taulell, va tornar corrents i va treure de sota el jersei una joguina nova per la Fatou. I tots tres van jugar junts llavors, i em vaig quedar astorada del que havia fet per ella, i em vaig adonar que n'estava molt orgullós. I em va agradar moltíssim que hagués estat orgullós d'haver fet una cosa bona i per a una altra persona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada