Avui hem fet la festa d’aniversari de la Fatoumata. Jo no tenia ni idea de quanta gent vindria. Estava molt preocupada per si amb tant poc temps als nens no els seria possible venir...
Però no ha estat així. Quan he arribat a les 17:00 a la seva escola per recollir-les, una multitud de nens s’ha anat agrupant al nostre voltant. Afortunadament, alguns dels seus pares m’han pogut ajudar a dur-los tots fins a casa la meva mare. Allà, havia preparat el berenar i les begudes, havia decorat el garatge amb garlandes, globus...
Altres mentores de la zona (la Tamara, la Sheila, la Dayanna i la Judith) també han vingut. Més tard, s’hi ha afegit el meu germanet i una amiga, a qui ja coneixen la Fanta i la Fatu.
Els nens han passat la tarda jugant, menjant, ballant... Les altres mentores han suggerit de jugar al mocador i ha sigut divertit, perquè érem molts jugant. Després la Fatu ha bufat les espelmes i tothom li ha donat un regal.
No ha estat una festa a la bolera, ni al Burguer King, ni a cap lloc d’aquests als que sempre demanava als meus pares de celebrar el meu aniversari quan era petita (i als quals ells sempre es negaven). La festa va ser com les que sempre m’havien fet a mi els meus pares, un berenar al garatge per després sortir a jugar al jardí de la comunitat. En part veure la Fatu m’ha portat molts bons records. De quan era jo la que ballava amb les meves amigues el dia del meu aniversari i tenia vergonya quan em cantaven i veia ple de regals al meu voltant.
La Fanta sap que és la propera. Ja està imaginant com serà la seva festa.
