Dissabte 21 de maig - Platja, dinar i piscina

El dissabte 21 de maig vaig recollir la Fatou i la Fanta, el meu germanet, les meves germanes (de 6 i 9 anys) i la meva cosina (de 8 anys) i vam anar tots plegats a la platja de Sant Francesc.Una amiga meva ha començat a treballar al restaurant que hi ha allà i vam decidir que li faríem una sorpresa anant-la a veure. Vam passar el matí banyant-nos i jugant a la sorra.
 

Després vam anar tots plegats a dinar a casa el meu pare, on també hi havia els meus avis paterns, el meu tiet i una altra cosina meva de 10 anys.
 

Fins i tot quan van haver acabat de dinar tots els nens van tirar-se a la piscineta de casa el meu pare a jugar.

Diumenge 15 de maig - Pel·lícula

El diumenge per la tarda vam anar al videoclub i vam llogar una pel·lícula per veure-la a casa. La pel·lícula era Step up 3, i anava sobre ball i competició entre bandes juvenils. També vam fer crispetes.

Quan la pel·lícula era a punt d'acabar-se va arribar el meu germanet i vam jugar tots plegats a la Wee fins que va ser l'hora de marxar. 

Abans de fer-ho, però, la Fatou ens va donar uns dibuixos que havia fet per a mi i el meu germanet.

Aquella mateixa nit i sense que jo li digués res, el meu germà va retallar un cor en una cartulina vermella i hi va escriure a dins "Con cariño, Xavier". Em va dir que li guardés, que li donaria a la Fatou el pròxim dia que la veiés.

Diumenge 8 de maig - Magic Park

Com que ahir ho vam passar molt bé, avui hem repetit. 

Aquest cop hem anat la Fanta, en Xavier, la Fatou i jo a Lloret, als jocs recreatius del Magic Park. Allà han escollit alguns jocs: un de ballar (lògicament), un altre de simulació de conducció d'un cotxe de rally i un altre on s'havia de disparar a insectes gegants. I també hem anat als autos de xoc amb una promoció de mitja hora.

Després hem comprat un gelat i hem anat a jugar a la platja. 

Quan ja marxava el sol hem tornat cap a Blanes. Estic rebentada, no tinc tanta energia com ells.

Dissabte 7 de maig - Competició de ball

El dissabte 7 de maig em trobava al camp amb la meva família i tota la família de la meva madrina, a qui no veia feia molts anys. Tots plegats erem vint persones dinant. 

Quan van arribar les 18:00 vaig anar a buscar la Fatou i la Fanta i les vaig dur al camp amb nosaltres. Al principi tenien molta vergonya amb la gent nova però els vaig dir que no es preocupessin que jo tampoc els coneixia gaire i que eren bona gent. Així, ens vam posar a jugar tots a futbol, després vam anar a veure tota la colla de gats que pululen lliures per allà, més tard vam anar a recollir els ous que havien post les gallines que tenim...

Més tard, em van demanar si tenia música per ballar i, com que no tenia ni el portàtil ni Internet allà a mig del camp, vam haver de remenar entre els CD's dels cotxes dels assistents al dinar: a veure si hi havia alguna cançó mínimament ballable. 

Entre tota la música que vam remenar vam trobar un CD de la orquestra Marina (que fan música de ball) i, dins aquest, una cançó de mambo. Al principi vam començar a inventar un ball nosaltres tres. Més tard s'hi van afegir dues noies una mica més grans que elles. Més tard, també van començar a ballar el meu germanet i dos altres nois. Quan tots els nens vam estar ballant junts -seguint el ball que havíem fet les tres-, els pares es van anar reunint al voltant nostre a mirar. Alguna mare havia començat a moure's acompanyada per la música quan la Fanta em va dir: "Que ballin tots!" I els vaig convidar a ballar i van ballar el nostre ball i vam acabar la cançó fent una cadena de braços de tots amb tots i la conga; tot al ritme d'una cançó que ningú coneixia i sonava des d'un cotxe amb les portes obertes. Crec que aquestes dues són màgiques... no sé com van poder crear tanta felicitat del no res i sense res.

Al final, quan tots els convidats van tornar cap a les seves respectives ciutats, vam marxar amb la Fatou, la Fanta i el Xavier (el meu germanet) a casa el meu pare; encara teníem ganes de ballar, i allà hi ha un joc de la Wee que és de ballar. Quan vam arribar vam trobar-nos amb la Marina, la Candela (les meves germanes) i la Carla (la meva cosina, també de l'edat de la Candela i en Xavier). Tots plegats vam organitzar una competició de ball que va durar fins les 21:30 de la nit. Va guanyar la Candela però tots ho van fer molt bé.

1 de maig - Dia de la mare

El diumenge 1 de maig, dia de la mare, vam quedar amb la Fatou i la Fanta al Mercadona que hi ha situat entre casa seva i casa meva. Tot i que semblava que la Fatou s'havia perdut, al final la vam trobar i vam tenir temps d'agafar al moment l'autobus que ens havia de dur fins a Lloret. La prova d'aquest cap de setmana era trobar un regal per a les nostres mares. Per aquesta raó vam anar a Lloret: és l'únic lloc on en un dia festiu com és el dia del treballador i el dia de la mare, a més de diumenge, podríem trobar botigues obertes.

Així, vam voltar i voltar i voltar, fins que les nenes van decidir que en comptes de braçalets i collars li compraríen unes xancletes a cadascuna de les seves mares. Malgrat sortir de la tenda satisfetes amb el nostre paquet acabat d'embolicar, vam veure una altra botiga de tot a 2€ i hi havia tantes coses i tan maques per tan poc preu que vam sortir d'allà ben engalanades amb ulleres gegants, bolsos de colors cridaners i, fins i tot, una colònia (d'imitació, és clar). El cas és que estaven totalment eufòriques i coquetes de tants complements; no van dubtar a llençar-se a una sessió fotogràfica en mig la gentada.

Més tard, quan tornavem cap a Blanes, vam rebre una trucada del meu germanet dient-nos que volia veure la Fatou i la Fanta, que ja feia molt que no les veia. Així, vam decidir que aniríem tots quatre a sopar al Burger King (que segons el meu germanet té millors gronxadors que el MacDonalds; i així tampoc em desmontava la recompensa final de les proves). Vam trucar als pares de les respectives nenes preguntant-los si els semblava bé la idea: no van tenir cap problema de deixar que les nenes arribessin sobre les 22:00.

El sopar al Burger King va ser el punt culminant d'un dia genial. Després de sopar nugguets, patates fregides, el refresc i un gelat; van jugar tots plegats (i amb altres nens que hi havia per allà als quals van preguntar si es volien afegir al joc) a la zona dels gronxadors.

Durant el sopar va passar, també, una cosa molt maca. Amb el menú infantil, cada nen rep una joguina de regal. El meu germanet els va dir que podien canviar-la si no els feia el pes; i en principi, com que tampoc sabien com serien les altres joguines, les nenes van preferir no fer-ho. Així, vaig demanar a la Fatou si em deixava obrir la seva joguina per veure-la (trencant el plàstic protector). La joguina que els havia tocat no estava malament, però el meu germà no en va quedar convençut i va anar amb la Fanta a canviar les seves (la de la Fatou no es podia canviar perquè ja tenia trencat el plàstic protector). Quan van tornar i van obrir les noves joguines va resultar que eren la canya, i ells dos van començar a jugar ben animats. La Fatou, però, va quedar una mica trista amb la seva joguina i, malgrat que en Xavier i la Fanta volien compartir i deixar-li la seva, ella no animava la cara. Així, el meu germà li va dir a la Fatou que no es preocupés, que ell li conseguiria una. Jo li vaig dir que no li donarien que ni ho intentés... però no em va fer cas: deia que la seva cara de pena era infalible. I passada una estona d'anar al taulell, va tornar corrents i va treure de sota el jersei una joguina nova per la Fatou. I tots tres van jugar junts llavors, i em vaig quedar astorada del que havia fet per ella, i em vaig adonar que n'estava molt orgullós. I em va agradar moltíssim que hagués estat orgullós d'haver fet una cosa bona i per a una altra persona.

Dissabte 9 d'abril - Piscina a casa la meva mare

Ahir dissabte, 9 d'abril, vaig anar a buscar la Fanta i la Fatu a casa seva però sense haver quedat amb elles; el dia anterior m'havia deixa't el mòbil a casa un amic i no les havia pogut trucar abans per avisar-les.

Les vaig trobar al parc amb els seus amics i els vaig dir que si no tenien ganes de quedar amb mi avui que les podia anar a buscar un altre dia, però em van dir que volien fer alguna cosa amb mi. Van demanar-me d'anar a casa el meu pare a banyar-se a la piscina però els vaig dir que era molt lluny i que tardaríem molt en arribar. Però llavors vaig pensar que podiem anar a casa la meva mare, molt més a prop i on la piscina era més gran.

I així va ser: al voltant de les 18 de la tarda estavem les tres gaudint d'una piscina comunitària per nosaltres soles! Em van comentar que no sabien nadar i que volien aprendre'n així que els vaig dir que no es preocupessin, que no era molt difícil i que els prometia que durant l'estiu n'aprendríem.

Per començar vam agafar tot de coses que el meu germanet té per allà per jugar a la piscina: taules de "porexpan" (on poguessin agafar-se), ulleres per anar per sota l'aigua, peus d'ànec per nadar més ràpid...

Al final, a mesura que el sol s'anava ponent, el fred es va apoderar de nosaltres així que vam sortir, ens vam eixugar, els vaig preparar un cola-cao calent i vam xafardejar una mica per Internet, mirant música, vídeos, jocs...

Al final, els vaig proposar un joc que portava pensant durant un temps. Fa poc em van regalar una caixa promocional amb 50 paquets de cromos del Justin Bieber. Sé que a les dues els van regalar els àlbums de la col·lecció amb alguns cromos per els seus respectius aniversaris i sé que els agrada. Però per altra banda, si els donés els 50 paquets de cop i perqué sí no seria tant emocionant com quan esperes a que arribi el dissabte per a que la teva mare et compri els dos paquets setmanals que t'ha promès i esperes que et toquin els que més t'agraden i durant els dies d'escola els intercanvies amb els teus amics...

Així, que els he proposat un joc: cada setmana han de superar 2 proves que els proposaré la setmana anterior. Si les superen els donaré dos paquets de cromos a cada una. Una de les proves serà més aviat divertida i l'altre respondrà a un objectiu secret que crec que els pot beneficiar a elles. Per exemple, per a la propera setmana han de:

1. Preparar un ball. Aquesta és la prova divertida, perquè els encanta ballar (bé, a mi també).

2. Anar a la biblioteca, que agafin un llibre que els agradi i me'l portin per ensenyar-me'l i explicar-me per què els agrada. La setmana abans de la festa d'aniversari de la Fanta els vaig portar a la biblioteca per a que es fessin el carnet. M'interessava ensenyar-los una mica totes les coses que poden fer-hi allà (estudiar, conectar-se a Internet, fer treballs individuals o en grup, etc.) i tot el material que poden consultar i emportar-se a casa. I crec que proposant-los aquesta prova les obligo a que vagin allà i remenin què hi ha per elles mateixes. Potser buscant el llibre troben altres coses que més endavant els poden fer servei i recorde'n on ho poden trobar.

Finalment, quan haguem repartit tots els cromos anirem a celebrar-ho al MacDonalds (que en tenen moltes ganes).

Dissabte 2 d'abril - Festa d'aniversari de la Fanta

Bé, no he pogut escriure molt últimament. Però fem un salt des de la festa d'aniversari de la Fatou fins a la de la Fanta. En realitat, l'aniversari de la Fanta va ser el 18 de març, però com que la Fatu no podia quedar aquell cap de setmana i volíem organitzar la festa amb més temps... vam esperar fins el 2 d'abril. 

Aquest cop la vam fer a casa el meu pare i, tot i que no va venir tanta gent com a la festa de la Fatou perquè per arribar-hi es necessita mitjà de transport, van assistir-hi molts nens.

En l'aniversari vam fer jocs al bosc (jugant a l'escondite es valia qualevol lloc!), vam jugar al basquet, vam cantar l'aniversari feliç a la Fanta i, fins i tot, es van tirar tots a la piscina amb roba.

Crec que entre tots vam fer que fos un dia ben especial per la Fanta.